En aquest sector es pot diferenciar entre la llet crua (procés de pasteurització, esterilització o UHT). En aquest cas es distingeixen tres tipologies: la llet pasteuritzada o fresca, la llet esterilitzada i la llet UHT (brik).
A Catalunya, la llet més venuda és la llet UHT ja que la demanda de
llet fresca és bastant reduïda i la de llet esterilitzada és relativament baixa.
La cadena d'oferta del sector lleter consta, principalment, de 3 etapes:
- Producció de llet crua
Catalunya té un gran nombre d'explotacions ramaderes de tal forma que la producció de llet crua es troba relativament dispersa, tot i que la producció pot estar més concentrada perquè els ramaders s'han agrupat en cooperatives o associacions de productors.
- Transformació de la llet crua en llet líquida, productes làctics per a ús
industrial o productes làctics finals.
Segons dades de l’informe Distribució comercial a Catalunya, Sector quotidià en règim d’autoservei, Anuari 201121 del Departament d’Empresa i Ocupació, aquesta baula de la cadena agroalimentària es caracteritza per una forta concentració, és a dir, existeixen poques cadenes de grans distribuïdors que venen la major part dels productes làctics, tot i que el grau de competència entre ells sol ésser força elevat.
a) Les empreses processadores de llet líquida que es concentren, sobretot, a les comarques de Girona i Barcelona perquè és on viu la majoria de la població i on estan ubicades les principals explotacions de vaques de llet.
b) Les empreses productores de derivats làctics que són, principalment, Nestlé
- Distribució minorista dels productes finals a establiments comercials o HORECA.
Així doncs, els distribuïdors minoristes solen negociar directament amb les empreses processadores la compra de la llet i de la resta de productes làctics.
De fet, el grau de concentració a Catalunya és superior al del conjunt de l'Estat ja que, a l'any 2009, les explotacions catalanes representaven el 3,4% de les explotacions d’Espanya però, el 9,5% de la producció.
En el 2011, hi havia 799 explotacions a Catalunya i es van produir 561.432 tones de llet de vaca. De fet, la mitjana s’ha reduït en 195 explotacions per any entre 1992 i 2010, i la quota total del conjunt de les explotacions ha augmentat un 3,56%.
Les comarques amb més explotacions al 2010 eren Osona (166), Alt Urgell (89), Cerdanya (62), Alt Empordà (60) i Gironès (53); i les de més quota lletera eren Osona (115.197 t), Alt Urgell (60.976 t), Alt Empordà (46.619 t) i Gironès (45.911 t).
En el cas concret de Catalunya, es poden trobar dues tipologies d’empreses
transformadores:
Un fenomen que ha afectat especialment la fase transformadora en els darrers anys és el fort increment de la quota de mercat dels productes amb marca de distribuïdor (MDD) o “marca blanca” que a Catalunya ha arribat al voltant del 52% durant l’any 2011.
Una característica de la indústria envasadora i transformadora a Catalunya és que està bastant concentrada ja que existeixen poques empreses amb una mida i un grau d’integració vertical considerables, algunes d’elles multinacionals i la majoria amb importants participacions de capital estranger. De fet, el nombre d’empreses làcties ha disminuït considerablement durant els darrers anys ja que algunes senzillament han desaparegut mentre que altres han estat absorbides per diferents motius.
La darrera fase pot incloure l'emmagatzemament intermedi, el transport i l'activitat comercial dins l’establiment i que es porta a terme, majoritàriament, en els hipermercats i supermercats ja que el volum de vendes dels establiments petits tradicionals és baix i les vendes al consumidor final per part dels productors o processadors sense passar per la distribució minorista són de poca rellevància.
El 2010, el grup Carrefour, Mercadona, el grup Bon Preu, Schlecker, Lidl, el grup Eroski, el grup Condis, el grup Consum i Miquel Alimentació concentraven el 73,9% de la superfície del sector quotidià en règim d’autoservei a Catalunya. Són destacables el creixement sostingut que ha protagonitzat Mercadona en els darrers anys.
Pel que fa a les diferents ensenyes, el grup Carrefour és el líder en superfície de venda (15,51%) i el grup Eroski (14,22%) i Mercadona (11,38%) ocupen la segona i la tercera posició respectivament. En volum de vendes, Mercadona és el primer operador amb una quota del 18,22%.
Alguns aspectes de les estratègies que segueix la distribució comercial en relació amb la llet envasada que es poden destacar són: els supermercats i hipermercats representen gairebé el seu únic canal de venda, la quota de
mercat de la llet MDD s’ha incrementat considerablement i s’utilitza la llet com a producte reclam per atraure i fidelitzar els clients.
- Competència exterior
Aquesta diferència entre el preu percebut pel ramader a França i Catalunya ha estat
alertada pels sindicats agraris a la Comissió Europea, òrgans de competència nacionals i autonòmics, institucions i departaments sectorials així com a diversos mitjans de comunicació. Els seus arguments són que és contrari a la teoria econòmica que a França, un país amb excedent de producció lletera, els preus percebuts pels ramaders siguin superiors als preus percebuts a Catalunya i Espanya, on hi ha un dèficit de llet. Davant d’aquesta situació, argumenten que la principal causa és l’existència de problemes de competència.
Segons els sindicats agraris, la diferència entre el preu de la llet crua a França i Catalunya també es trasllada al preu de la llet envasada ja que els preus dels briks de llet en els lineals dels supermercats són clarament superiors a França que a Catalunya.
A títol il·lustratiu, el sindicat agrari JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) va fer arribar una informació a l'ACCO en la qual es mostraven fotografies dels preus dels envasos d’un litre de llet sencera, semidesnatada i desnatada de la marca pròpia Carrefour en el supermercat de Carrefour a Bourg Madame (França) i en el Carrefour de Puigcerdà (Catalunya), separats per 3 km de distància. Les diferències de preu en els tres productes eren significatives.32 En la mateixa línia, el sindicat Unió de Pagesos de Catalunya afirma que aquestes diferències de preus entre França i Catalunya es poden generalitzar a altres marques de llet envasada i a altres cadenes de distribució minorista.
- Canals de distribució
Distribució minorista dels productes finals a establiments comercials o
HORECA. Pel que fa a la producció, Catalunya té un gran nombre d’explotacions ramaderes de tal forma que la producció de llet crua es troba relativament dispersa tot i que, en algunes ocasions, la producció pot estar més concentrada perquè els ramaders s’han agrupat en cooperatives o associacions de productors. De fet, el grau de concentració a Catalunya és superior al del conjunt de l’Estat ja que, a l’any 2009, les explotacions catalanes representaven, aproximadament, el 3,4% de les explotacions d’Espanya però, en canvi, el 9,5% de la producció.
En el 2011, hi havia 799 explotacions a Catalunya i es van produir 561.432 tones de llet de vaca.14 Aquesta quantitat d’explotacions és un 1,72% menor que la de la campanya anterior i, de fet, de mitjana s’ha reduït en 195 explotacions per any entre 1992 i 2010. A més, el nombre d’explotacions realment en actiu és inferior ja que moltes no produeixen i lloguen la seva quota lletera. D’aquesta forma, entre 1992 i 2010, el nombre d’explotacions ha disminuït i la quota total del conjunt de les explotacions ha augmentat un 3,56 %. Pel que fa a la seva distribució geogràfica, les comarques amb més explotacions al 2010 eren Osona (166), Alt Urgell (89), Cerdanya (62), Alt Empordà (60) i Gironès (53); i les que disposaven de més quota lletera eren Osona (115.197 t), Alt Urgell (60.976 t), Alt Empordà (46.619 t) i Gironès (45.911 t).